El cel és tot blau,
només hi ha un núvol del que cau una forta pluja de paraules incoherents de fets absurds,
damunt del meu cor que plora omplint més i més el mar dels plors incompresos,
mentre que els ocells del nostre pensament volen més alt sense cansar-se mai,
cercant un nou horitzó, cercant un cel tot blau, sense cap núvol.
Hivern 1980
una entrada genial! petons ^^
ResponEliminaGràcies preciosa... sempre volant molt amunt! <3 :*
Elimina