dissabte, 30 de març de 2013

♥ One day

Pin It Ahora!
Nos comeremos el mundo!!!



O quan els millors amics no són només millors amics. Com ens serveixen quan estem "de bajón" com despareixen misteriosament durant temporades quan els necessitem, com estan en el pitjor moment per arrancar-te un somriure, algú amb qui comparteixes la banda sonora de la teva vida... O com sempre passi el que passi i facis el que facis és allà al teu costat. Això és un millor amic... I que passa quan desitges que el teu millor amic estigui al teu costat, quan plou i quan no plou?!?

D'això tracta... De l'amor, de l'atracció, de la fidelitat a un mateix, de l'autenticitat, dels somnis incomplerts, dels somnis complerts i tot això explicat en un dia a l'any de cada any... El perfecte 15 de Juliol. El dia més especial per l'Emma (Em) i en Dexter (Dex). Ella és excèntrica i molt autèntica, ell un casanova seductor seduït per la mala vida... I tot i així es necessiten. Es troben a faltar, però no alhora. Quan l'Em necessita en Dex, en Dex s'està divertint de valent... Quan en Dex necessita a l'Em ella està massa ocupada en d'altres històries.

És d'una sensibilitat especial el tracte de la mare d'en Dex i la sinceritat del pare.

L'única persona que li diu les veritats a la cara a en Dex és l'Em (i sa mare d'en Dex que es concedeix el privilegi en un moment donat), i l'única persona que fa que l'Em cregui en ella mateixa és en Dex... Que tansols li regalaria confiança.

La peli és preciosa en tots els seus moments. Divertida, jove, romàntica, àcida. I confesso la llàgrima... Les llàgrimes. I que em toqui més enllà de la peli... Continuar donant-li voltes a mil significats que poden semblar insignificants però que calen fons, fins a l'ànima... I no et deixen anar... I que escrius poemes que només parlen de tu, i pensaments que em transporten a somnis i promeses que potser mai es facin realitat. O potser si.

El diàleg amb el que podria resumir la pel·lícula...
-Significa la unión perfecta de los opuestos.
-Significa ponte calcetines!

(Potser perquè és el que ens defineix)

Però cada moment té un significat. Únic i especial. Diferent per a cadascú de nosaltres. M'encanta disfrutar dels meus moments i els seus significats. I més amb els meus moments amb tu i els significats per a tu.

Mireu-la. Si no ho feu, vosaltres us ho perdeu.

En principi no la volia compartir. Me la volia guardar per mi i per tu. Però és obvi que és una peli que pot veure molta gent. Així que espero que la disfruteu tant con jo.

Petons i bon cinema...

GM

♥♥♥♥♥

PS: i es que de vegades només necessitem que ens facin feliços.

dijous, 28 de març de 2013

♥ Blue Valentine

Pin It Ahora!
Blue Valentine... O com s'acaba l'amor.



Es mostra com una pel·lícula independent que tracta el tema més universal de tots: l'amor.
L'amor com a parella, com a pare, com a mare, com a amo. Amors incondicionals, amors condicionats. Amor que potser no és amor.

En Dean i la Cindy es coneixen per casualitat... i mentre la Cindy es pregunta com saps si t'has enamorat (el novio xulo que té la tracta com un objecte sexual, i ella sap que allò no pot ser amor), en Dean la veu per casualitat i en mil·lèssimes de segon sent a cupido i és love at first sight, i com a parella d'enamorats jove, passa el que passa, ella es queda embarassada i tenen a la preciosa Frankie.

Ens narra amb una sèrie de flashbacks la història d'ells, i com al principi n'és tot de bonic... però en algun punt d'inflexió que no s'explica, l'amor es mor. L'amor d'ella es mor. En Dean, a la seva manera, l'única que coneix i li ha servit fins llavors, intenta lluitar per aquell amor, però serà suficient per salvar el matrimoni?

Per una altra banda, la Cindy li demana més aspiracions, que sigui "algú", no només un marit i un pare fidel. Tot s'ha de dir que comença essent Ryan Gosling pivón, i acaba Ryan Torrente -sense sex appeal, cervecero, panxut, deixat... en fi que qualsevol es desenamora encara que sigui en Ryan!-

La narració de la pel·lícula, la fa tipus independent, amb un punt indie, molt intimista i real, tot i així es fa repetitiva i pesada en alguns punts. Li falta un nosequè, sobretot amb el ritme i amb el tracte.

Frase històrica de l'àvia: Has d'anar amb compte de qui t'enamores, i si et convé.

i una altra frase per recordar: com et poden ferir així els sentiments, si desapareixen d'aquesta manera?

♥♥♥♥♥

dimecres, 27 de març de 2013

 Pastís de poma 

Pin It Ahora!

Voleu fer un pastís de poma molt bo i molt senzill?

Necessiteu una massa de pasta de full (masa de hojaldre) fresca. Les venen a qualsevol súper. Dues pomes (jo faig servir les Golden).

Per la crema:

1 ou
200gr de llet
50gr de sucre
1 cullerada de Maizena
Un polsim de canyella




Com fem la crema?
Ho posem tot barrejat al foc no gaire fort i ho remenem TOTA l'estona amb unes barilles fins que es torna una massa com si amb la textura de les natilles natilles (5' aprox).


Posem la massa en un motlle i la punxem amb una forquilla per a que no s'infli.

Li aboquem la crema i la repartim tota molt bé.

Pelem i tallem les pomes i les anem col·locant damunt de la crema.


Li espolvoragem una mica de sucre i canyella per damunt.


Tallem les vores per a que la massa quedi rodoneta dins del motlle.


El posem al forn durant 30' a uns 160º

El gratinem durant 3-4'


Ara ja està llest per menjar!

Espero que us agradi i que us animeu a fer-lo!

Gina Mandarina



dimecres, 20 de març de 2013

♥ FireWorks

Pin It Ahora!
Focs artificials... from the back to the front

video

Primeres proves d'edició de vídeo invers. Espero que us agradi.

Petons,

Gina Mandarina

dimarts, 19 de març de 2013

♥ ADAM

Pin It Ahora!

És una història d'amor. Una història d'amor entre dues persones adultes. O no tant? L'Adam té una síndrome que s'anomena Asperger, d'espectre autista que es caracteritza per no saber empatitzar ni socialitzar i en aquest cas no saber mentir, ni tolerar la mentida.

La pel·lícula comença amb la veu de la Beth (ella) parlant del Petit Príncep, i com ella sempre s'havia sentit el príncep vingut del llunyà asteroide... fins que va descobrir que ella, realment, era el pilot.


Sinopsi: L'Adam es queda orfe de pare (de mare ja ho era) i se les ha de desempallegar per ensortir-se'n tot sol amb la seva Síndrome. És metòdic i sembla que no tingui sentiments (per que no sap com mostrar-los), és una ment privilegiada amb un hobby molt especial: L'Espai. Al cap de pocs dies de morir el pare coneix a la nova veïna del 3r pis, la Beth, una noia maquissima amb el cor recent trencat, que la seva passió és escriure contes infantils. Mica en mica la Beth i l'Adam es van coneixent i endintrant-se cadascú a l'ànima de l'altre descobrint i descobrint-se, estimant i deixant-se estimar.

És una pel·lícula tendra, gens "cursi", que t'arriba al cor però no fa plorar, que t'ensenya que cadascú hem d'escollir el nostre camí, i que si ho vols els óssos rentadors poden parlar.

Si voleu llegir la fitxa de la pel·lícula cliqueu AQUÍ.

Us la podeu descarregar per Torrent en format DVD AQUÍ.

Espero que us agradi tant com a mi i si ja l'heu vist em podeu deixar la vostra opinió en un comentari.

La banda sonora també m'ha semblat molt maca, us deixo el llistat de les cançons, si hi cliqueu al damunt us aneu al video de la cançó al youtube:




dilluns, 11 de març de 2013

♥ Corona de feltre

Pin It Ahora!
Aquesta és una corona de feltre per un petit molt especial que el 15 fa un anyet. No és la primera cosa que faig amb feltre, però si de les primeres que cuso a màquina (és el meu assaig-error) i ara m'hi començo a habituar. Prometo que la propera em quedarà molt millor. Tot i així la mami d'en Biel ha estat encantada amb la corona per celebrar la festa! Espero que a vosaltres també us agradi!

Molts petons,

Gina Mandarina





Materials: feltre de colors, fil verd.

PS: El perímetre del cap d'un nen d'un any és d'uns 48 cm. Jo l'he fet una mica més petita i li he afegit una goma recoberta amb feltre per la part de darrera.

dilluns, 4 de març de 2013

♥ 1980

Pin It Ahora!
El cel és tot blau,
només hi ha un núvol del que cau una forta pluja de paraules incoherents de fets absurds,
damunt del meu cor que plora omplint més i més el mar dels plors incompresos,
mentre que els ocells del nostre pensament volen més alt sense cansar-se mai,
cercant un nou horitzó, cercant un cel tot blau, sense cap núvol.


Hivern 1980